L’any 1951 la delegació catalana de la llavors Federació Espanyola de Muntanyisme va habilitar com a refugi l’antic Hostal de la Font del Faig, ubicat en un enclavament estratègic al peu del coll de Pendís. Temps després, l’estat precari de l’edifici va propiciar que els propietaris cedissin a la FEEC una parcel·la veïna per erigir-hi un nou refugi. Gràcies al suport econòmic de la Diputació de Barcelona, es va bastir un equipament que fou inaugurat l’octubre de 1961. Tot i que l’estructura arquitectònica de l’edifici s’ha mantingut –de fet és la mateixa que als refugis d’Estanys de la Pera i Serra d’Ensija- actualment Sant Jordi és un refugi molt acollidor i confortable. El refugi és punt de pas de les travesses Cavalls del Vent, Alta Ruta del Cadí, Muntanyes Màgiques i el Camí dels Bons Homes. Així mateix, l’accés a través del PR-C 125, una preciosa excursió que discorre pels Empedrats, l’antic camí ral de la Cerdanya, resseguint l’espectacular i encaixonada vall del riu Pendís, és una experiència totalment recomanable. Pel què fa a les ascensions, l’estrella de la zona és el Penyes Altes del Moixeró (2.276 m), el cim més carismàtic de la serra de Moixeró.
A partir del 12 d’octubre de 1977, la família Peris, Tura i Bosque, decideixen gestionar el refugi. Pujaven amb els nens cada cap de setmana i durant la temporada d’estiu. A vegades s’anaven rotant, fins que cap al 1997, veient la dificultat per gestionar-ho, decideixen abandonar; i és quan el Toni Bosque, amb 24 anys, es proposa emprendre una nova aventura i agafa les regnes del refugi. Ho compaginava amb la seva feina d’Andorra, i gràcies a l’ajuda d’amics, el projecte es mantenia. Cap al 2009 apareix la Mireia a la vida de Toni, i és quan entre xerrada i xerrada visualitzen un altre concepte i filosofia, que és el que a dia d’avui és manté, i cada any es va millorant.
Elisabeth, Gorka, Roger, Xavi, Albert, Octavi, Pol, Gorka S., Núria, Aina, Pau, Jan, Clàudia i Èlia són els que han participat i estan participant amb molt d’esforç i passió en aquesta aventura. Eternament agraïts.
