Un refugi de muntanya com el Sant Jordi, situat al bell mig d’un paratge natural únic i aïllat dels espais de la vida quotidiana, ens va fascinar per convertir-se en el nostre enclavament ideal per gaudir de la natura en estat salvatge i desenvolupar un projecte personal i professional.
El projecte va néixer com una gran oportunitat per demostrar que, en el món actual, podem submergir-nos en un univers primigeni que remet als nostres orígens ancestrals alhora que naveguem per l’univers ciberespaial. El respecte per l’autenticitat i origen dels elements bàsics que ens donen vida: els aliments, els sistemes de cultiu i ramaderia, ens ha guiat en el nostre camí, com el que fa un cim al més pur estil alpí.
Tones de passió, cullerades d’il·lusió, tasses ben carregades d’esforç i un polsim d’amor, tot junt cuinat a baixa temperatura ha resultat en un refugi amb sabor genuí i textura autèntica.
Sigueu totes i tots benvinguts ! Passeu, passeu i tasteu!
L’any 1951 la delegació catalana, de la llavors Federació Espanyola de Muntanyisme, va habilitar com a refugi l’antic Hostal de la Font del Faig, ubicat en un enclavament estratègic al peu del coll de Pendís. Temps després, l’estat precari de l’edifici va propiciar que els propietaris cedissin a la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) successora de la Federació Espanyola de Muntanyisme, una parcel·la veïna per erigir-hi un nou refugi. Gràcies al suport econòmic de la Diputació de Barcelona, es va bastir un equipament que fou inaugurat l’octubre de 1961.
Tot i que l’estructura arquitectònica de l’edifici s’ha mantingut –de fet és la mateixa que als refugis d’Estanys de la Pera i Serra d’Ensija- el Sant Jordi és un refugi molt acollidor i confortable.
A partir del 12 d’octubre de 1977, les famílies Peris, Tura i Bosque, d’esperit profundament excursionista, decideixen gestionar el refugi que en aquella època tenia una afluència d’excursionistes baixa i concentrada els caps de setmana i l’estiu. A finals dels anys noranta amb la transformació del context i la pràctica del senderisme associada a una activitat lúdica i una oferta turística en efervescència, fa que la gestió del refugi sigui més complexa i requereix una dedicació més important. En aquest moment es dona un relleu generacional i el Toni Bosque, amb 24 anys, es proposa d’emprendre una nova aventura i agafa les regnes del refugi. En una etapa inicial, ho compaginava amb la seva feina d’Andorra, i gràcies a l’ajuda d’amics, el projecte es mantenia. Cap al 2009 apareix la Mireia a la vida de Toni, i sorgeix un maridatge perfecte on les converses, la beguda i la gastronomia s’uneixen per crear un nou concepte i filosofia. Comença una nova etapa de creixement que culmina en l’etapa de maduresa actual que aplica criteris de millora continua.
En aquesta darrera etapa diverses persones han participat i aportat el seu gra de sorra en un projecte que també han fet seu. Elisabeth, Gorka, Roger, Xavi, Albert, Octavi, Pol, Gorka S., Núria, Aina, Pau, Jan, Clàudia i Èlia A totes i tots vosaltres us estem infinitament agraïts!
